I tu, també ets de “pueblo”?

Tres tipus de nen conviviem durant la meva infància en una ciutat d’extrarradi catalana. Els que estiuejaven al càmping/apartament, els que havien viatjat a Eurodisney – en clara minoria- i els que teniem pueblo.

La unió d’un català i una manxega em va convertir en nena amb pueblo. El meu, com la resta, tenia carrers sense trànsit on els pares ens deixaven jugar fins les 2! Més endavant tornaria a explicant experiències com el primer porro o les primeres aventures amoroses.

“¡Ya están aquí las catalanas!”; “¡Como aquí no se vive en Barcelona!” i el clàssic “¿Tú también eres independentista?” són alguns dels comentaris que he après a capejar amb somriure de Mona Lisa. I també a acceptar costums que em teuen de polleguera, mentre jo enervo els altres amb els meus. Em quedo, però, amb el caliu difícil de trobar a la ciutat i el seu argot únic que mai trobareu a la RAE.

No, això no és una oda al pueblo perquè no en sóc una fervent enamorada. És un reconeixement a part dels meus orígens, perquè els records de la mare han fet sotracs en la meva manera d’entendre el món i perquè sense el pueblo la meva infància d’extrarradi barceloní hagués estat una altra. Ni millor ni pitjor, simplement una altra.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s